Una profecia de bojos
Quan alguns vells son capaços de conèixer
ells son considerats bojos
els savis viuen pertorbats, aïllats a la muntanya
on els boscos poden protegir-los
Uns estranys éssers vindran
I el mon dominaran
la gent es feia la sorda quan ho sentia
buscaven el refugi en la seva pròpia ignorància
els savis viuen pertorbats , aïllats a la muntanya
on els boscos poden protegir-los
Ells demanen pas
Ho em vist en els nostres somnis
Un nou mon, on regna el caos
una profecia, que es complirà
-interludi-
no espereu mes d’un any per veure en el cel
els primers efectes del seu poder
En la profecia s´ anuncia la tempesta de la sang roja
mireu al cel mireu les estrelles perquè prompte desapareixeran
Penseu en sang penseu en morts
es una profecia de bojos
Quan nosaltres morim
Un profund silenci s´ ha apoderat dels voltants
Ells estan per tots els llocs
Quan ells ataquen nosaltres morim nosaltres morim
Només els savis estan protegits gràcies a la seva sabiduria
ells es van amagar als boscos
i diuen que el tremps corre en la nostra contra
Les mares agafen als seus fills no volen que ells morin
en mans d´ aquesta fúria molts es suïciden
i altres decideixen amagar-se o córrer
Aquests éssers no son mortals
les seves mirades
no mostren expressió
els seus ulls ni s´ immuten
quant ells ataquen nosaltres morim nosaltres morim
Hem vingut aquí per matar-vos
sembrarem el caos
el nostre so
penetrarà en les vostres orelles
Llavors vosaltres morireu!
la traïció de la victòria
No vull viure en un mon on els ulls no veuen
aquí el fred nòrdic gela la sang
la soledat es la meva única companyia
els silenciosos sospirs em torturen
La traïció de la victòria
comporta un càstig dolorós
Gaia ja només es un record
una il·lusió que podria torna a existir
destí malvat de la humanitat
de les muntanyes ens has apartat
la soledat es la meva única companyia
els silenciosos murmuris em torturen
l’anima trencada congela el camí
el camí cap a Gaia